Cada dia que passa estic més contenta d’haver escollit aquesta professió.
Avui, dilluns, em desperto amb la ressaca i la sensació d’haver fet una marató, i és que ahir a Atrezzo vam estrenar el musical Matilda. La primera frase que em ve al cap és: el treball en equip és infalible!, i és que els que ens dediquem a la cultura, a les arts escèniques i treballem a Atrezzo tenim molt clar aquest lema. L’Anna i jo, la Mosa, des que vam inaugurar l’escola, ho teniem molt clar: això és una gran familia, i treballarem com a tal.
Crec que hem sabut i sabem traspassar això als nostres alumnes: el valor del treball en equip, aquí no ens valen els individualismes! Tots formem un mosaic, uns amb peces més grans que els altres, però si una peça, per més petita que sigui ens falla, el mosaic no es completa.
També el respecte i la companyonia (no m’agrada gens aquesta paraula!), o el que és el mateix , encara que crec que és un barberisme: el companyerisme. Crec que des d’Atrezzo també hem sabut transmetre aquest valor, i ho veiem dia a dia: entre els alumnes s’ajuden, es recolzen, s’animen, s’estimen i es respecten, i quan no és així se’ls explica i se’ls dónen les eines perquè recapacitin i millorin el seu saber estar.
Vull parlar de l’entrega. La “entrega”, va lligada a la disciplina, al rigor i al respecte que tens per la teva feina i l’entorn. I us ben asseguro que a Atrezzo no hi ha cap docent sense aquestes característiques. A vegades entre profes parlem i comentem que podem donar la sensació d’estrictes, quadriculats, un punt “bojos”…és que ens estimem la nostra feina, tenim la sort de treballar en la nostra passió i la estimem!
Els vostres fills són uns afortunats, perque tindran el poder d’entendre i valorar les arts, i això és un plus de sensibilitat, de saber gaudir, de respirar de veritat pels poros de la pell, de pensar i preguntar-se perquès, de tenir autoestima, de poder actuar davant de milers de persones…un plus diferencial, perquè avui en dia l’educació del nostre país està enfocada a crear robots, a valorar-ho tot en números, i tots sabem que hi ha un altre manera de funcionar i de buscar el teu camí.
I tot aquest llarg escrit l’he fet perquè després del que vaig viure ahir a la tarda al Teatre de l’Ateneu, em sento tant orgullosa de tots els alumnes i professors d’Atrezzo!!
També us puc explicar intimitats (les profes em mataran!), tenim un whats de profes, us puc prometre que ahir durant les dues hores que ens van quedar al migdia no va parar, de fet fa dies que no para: Francina el “When I grow up” salta, no va!…i la Francina sense haver-li de demanar ve a casa per intentar solucionar el problema, el cap de la Francina és un torbellino, ella sempre va a tope de projectes, idees, ufff no té fre!, i la Gal·la…Gal·la aquesta música del saludo no acaba de sonar bé, s’ha d’empalmar… i sense haver-li de demanar va a casa seva puja el seu ordinador i fa un empalme perque soni bé, va ser alumna meva des de ben petita i també de l’Anna, era una nena amb molt àngel, ahir derrera les bamabalines hi havia un toll, eren les seves llàgrimes d’emoció, la Mònica (que no està passant el seu millor moment familiar, degut a una malaltia de la seva mare) no ha faltat ni un sol dia a les seves classes i ha estat entregada com la que més!, admiro el seu coratge, també va ser alumna nostra de petita, i també tenia àngel, i balla com un àngel, la Laia que sempre està a punt per fer el que sigui, positiva i predisposada amb sentit de l’humor, amb passió absoluta per la feina ben feta, perfeccionista, també la coneixem des de ben joveneta i des del primer dia vam tenir complicitat, veure-la donar classe o ballar és un luxe, la Montse que tot ho fa amb bona cara, amb ganes, i que fa que l’organització i la gestió a Atrezzo sigui més fàcil, i l’Anna que és el meu equilibri emocional, i que fa que no perdi el nord en molts moments i és la que fa que en moltes ocasions baixi del núvol (a vegades la meva creativitat se’n va massa lluny) i toqui de peus a terra, ja sabeu, el tema del Ying i el Yang…ella ens porta a totes firmes i organitzades, no se li escapa res!
I ahir al back stage (darrera l’escenari), totes plegades amb llàgrimes als ulls, orgulloses dels nostres alumnes i de la seva predisposició i actuant amb un nivell poc usual en una escola, veient i comprovant que la feina ben feta i en equip té un resultat, el resultat que tots vau poder disfrutar ahir.
Seguirem treballant, disfrutant, educant i ensenyant als nostres alumnes en aquesta línia.
A tots els alumnes, us asseguro que us estimem molt i valorem la vostra feina, seguiu així!
Atrezzo sempre serà casa vostra!!!

MOSAIMG_5048